Diaris i revistes

Infantil

Contes de la mediterrània

LIMITO AL NORD NOMÉS AMB EL TEU SEXE
Quaderns de la font del cargol, número 14. Any 1981




Limito al nord només amb el teu sexe
obscurament encara
entre retalls de premsa
instants perduts entre un parany de dies
obscurament encara
entre els objectes
amb líomits insalvables
insalvable el teu cos i el meu cos
a totes les acrcades
a la presó dels éssers insalvables.








































Podríem obrir lentament la finestra
i fer dels fils de llum cortines d’aram
mirar les petges molles a l’asfalt
i els crits de les sirenes
escoltar el foll batec dels grills i les formigues
com batega el teu cos
il•luminat de mi.
Comptaríem els llibres de la biblioteca
un a un
referíem els mots i els paràgrafs
passaríem els dits pels gravats
com si féssim l’amor amb cada lletra viva
i els camins
ens durien a l’ahir i a l’avui pel teixit del teu sexe
i la teva carn de molsa
i l’oblit i el record a cada cantonada de la cambra
amb l’ample llit cobert de roig i negre.


































Som tot en tots
la taula parada amb restes de menjar
l’amor fet d’amagat i a corre-cuita
la victòria damunt dels gats mesquers
la contradicció tibant del pensar i el no-viure
el viure eternament
embriacs de destins
el cendrer amb la cigarreta apagada
el fum del tabac que es fa immens i invisible
i el mar     el mar     el mar
i la duresa de la pedra
i la mort i la vida comptada en cada cosa.






































Em dónes un nou món
i el penjo com un póster.
Serà com un espill per on s’escolarà la nostra història
aquesta història de boscos i de llibres
de ramats de vells i cotxes al carrer
d’imprescindible quietud i afanys indestructibles.
El mar ens donarà la veu
per dir de mica en mica els nostres noms
i confegir un versicle sense límits.
Limito al nord només amb el teu sexe
i el teu amor dibuixa a les parets
discursos i roselles
paràboles i mites
el destí d’Odisseu
els obrers a les fàbriques
aquells a qui acomiaden per fer l’amor en hores prohibides
els miracles
i la multiplicació dels sexes i dels pans.
Em trec la roba lentament
i fa niu al penja-robes






















Les fàbriques vestien estendards i banderes
i al llit del riu recercàvem llavors.
Teníem la certesa
del que podem gaudir i fer-ne flama
fins els ossos més tebis.
La incomparable possessió dels minuts i les hores.
M’explicaves
qualsevol fotesa trascendent
i et feia picor el pubis.
Aleshores era bo de sotjar
el dolç moviment
desplaçant-se del pany de paret de la dreta
a la tauleta de nit
i després al rellotge
igual com nosaltres
al llit del riu recercàvem llavors.
El gat novament miolava a la porta
missatger del qui sap.
Érem sords als oracles.
Vine pel roig apamant les banderes
pel negre el secret del teu sexe
farem festa plegats.
Vine al sandroll dels camins
a l’assalt al palau
a l’afany embriac
a la boira també de vegades
i a la booira també
a l’assalt
a l’afany.
Alcem la bandera
del pa i de les roses.








































Si fa no fa
la lluna i el sol es fan petons
a quarts de set del capvespre
i els egipcis deien que els llagrimons són estrelles.
Anirem després de sopar
a collir rocs amb un sac fet de mitges de seda
al codolar dels tòtils.






































Mira    després de tres o quatre mossegades
ha deixat de cruspir-me aquest tebi encenall de ponts contradictoris.
No ho diguis pas a ningú
però a quatre passes de casa
hi ha un gegant de tres caps.
Després de tot és evident
que només pensa amb un
però nogenysmenys fa molt d’efecte.
No ho diguis a ningú
i cruspeix-te les ungles.








































Quan t’he stimat
-encara-
he fet un joc de mots:
tu en dius poema.
Quan he plorat grumolls de llet
he esgarrapat parets amb groc graffiti.
Quna he estat boig
he fet tires odis amb paraules.
Quan he aixecat la fona
he escrit dicteris...
I ara ja ho saps:
guarda’m la poemosi.